A vegades, els camins cap a una passió no són directes, sinó que es descobreixen de manera inesperada. El meu interès per la genealogia no va començar amb arbres familiars ni amb documents d'arxiu, sinó amb un element molt diferent: la numismàtica.
Tot va començar quan el meu sogre mirava amb atenció la seva col·lecció de monedes. Desprenia un respecte profund per aquells petits objectes metàl·lics que, per a ell, eren molt més que diners: eren fragments de la història. Després de la seva mort, aquelles monedes van arribar a casa i, sense saber-ho encara, també van posar davant meu el camí cap a la genealogia.
Vaig començar a ordenar-les, a catalogar-les i a aprendre'n. Com els segells, les monedes expliquen la història de la humanitat a través de les seves inscripcions, rostres i escuts. Representen reis, repúbliques, imperis i moments clau de la història. Cada moneda, amb el seu pes i la seva textura, guarda informació sobre l'època en què va circular i sobre les persones que la van tenir a les mans.
Fins que un dia, entre totes aquelles monedes, en va aparèixer una de diferent. No era especial pel seu valor econòmic ni per la seva antiguitat, sinó perquè estava plena de marques. A mesura que la vaig examinar, vaig entendre que no eren desgast o imperfeccions aleatòries: eren senyals deixades intencionadament per les mans que l'havien posseïda. Hi havia famílies que marcaven les monedes com a testimoni del seu pas per elles, com si deixessin una empremta silenciosa de la seva existència.
Aquella moneda, amb les seves marques, em va fer veure que els objectes poden explicar històries de persones concretes. La seva petjada en la història no es limitava a grans esdeveniments, sinó a gestos quotidians que havien deixat rastre. Em vaig preguntar qui havien estat aquelles persones, quines vides havien tingut, quins moments històrics havien viscut.
Les monedes em van portar a les famílies, i les famílies a la genealogia. Així va començar el meu camí.
Des d'aleshores, la meva manera d'entendre la genealogia va quedar marcada per aquesta experiència. No només es tracta de noms i dates, sinó d'històries viscudes. Cada document, cada rastre que una persona deixa enrere és una peça d'un trencaclosques que explica qui eren, què van fer i com van contribuir a portar-nos fins aquí. Per això, quan investigo una família, no em limito a recopilar dades, sinó que intento reconstruir la seva història dins del context històric en què van viure.
Així és com vaig arribar a la genealogia. No per un interès previ, sinó per una descoberta. I així és com afronto cada recerca: com un viatge per recuperar les històries que han quedat impreses en petits fragments del passat.
